deixem el come un dia sol i mira del que és capaç am els companys de bikeapeu

paellada estiuenca

després de sondejar els calendaris més o menys detingudamet es va decidir que el dia 3 de juliol era un bon dia per anar a Comaruga* a fer un bany i degustar una saborosa paella** a primera lina de mar***
Per acabar de pulir detalls de ruta, logistica, horaris i altres afers menors, tots els interesats heu de confirmar assistencia personalment o via chat el més aviat posible i com a molt tard el 30 de juny

PD:
*= Comarruga o una altre poble costaner
**= saborosa paella o pa amb tomàquet (99,9% posibilitats pa amb tomàquet)
***= primera linia de mar o a menys de 10km

Elvis no ha muerto; PORT DE BALÈS, PEYRESOURDE, COL D'AZET I ELS LLACS D'AUMAR-D'ORÉDON I DE LONG.

I que us pensàveu? Els components de L'autocar Ciclista juny'10 ens hem trobat a l'Elvis a LA FRANCE! Es veu que s'ha comprat una bicicleta de carretera i es dedica a pujar ports de muntanya i aquest cap de setmana em tingut l'honor de pedalar amb ell...

Com cada any al mes de Juny hem gaudit d'un cap de setmana fantàstic pedalant per alguns dels ports mes bonics de “la France”. Aquest any els objectius han estat; Port de Balès (19km al 6,3%), Peyresourde (11km al 6,77%) Col D'Azet (7,5km al 8,3%) i el Llacs Du Long (10km al 7,58% i opcional 10km al 6,86%). Els paisatges impressionants, el temps inestable; pluja, pedra, sol... i el millor de tot els companys i la organització que ha sigut un 10 una vegada mes.


I com va anar?...

El divendres ens trobem al garatge del Simò per carregar unes bicicletes a l'autocar i d'altres a la furgo del Xavi. Som una bona colla aquest any, 57 ciclistes, tot un èxit, per tant s'hauran de col·locar les bicis amb calçador. Ens saludem amb els amics de la Colla de Súria, companys de Puig-reig, Balsareny, Navàs i d'altres poblacions i cap a casa que demà toca llevar-se molt, molt d'hora.

El dissabte a les 5h. sortim de Navàs direcció França. A l'autocar, bon rotllo, riures, "yo te puedo", et fotré un pal, "estás mu fuerte!", "caxondeo del bo".
Fem una paradeta per esmorzar per continuar fins a Esténos poble a 20km al nord de Bagnères de Luchon, lloc d'on sortim; preparem bicis, fotos de rigor i a pedalar!

Escalfem durant 10km per enfilar Port de Balès (19km).

El fill del Alfonso es valent i es posa davant, però ja li va el grup dels "gats vells" al darrera al "azecho", pobre xaval!, el Marc, Pepillo, Jordi, Belmonte, Andreu...van a prop..., les dones anem mes al darrera però ja donarem Guerra, ja.... queda port.

Coronem Balès, a dalt fa fred i comença a ploure, uns quants ens fiquen dins la furgo com podem mentre acaben d'arribar els altres companys però comença a caure pedra i anem baixant (16km) fins la cruïlla per pujar al Peyresourde (11km).

Ens reagrupem i vinga amunt que no ha estat res.
Mentre pugem ens plou una mica i quan coronem, plou a bots i a baralls!, ufff... els peus xops, cullote, guants... sort tenim que hi ha un bar on aprofitem per fer una birra mentre van arribant la resta de companys.


L'amo del bar es tot un personatge, ens ensenya tota una sèrie d'enginys i trencaclosques, així passem una bona estona fins que arriba tothom.

El dinar en principi l'havíem de fer a uns llacs que hi ha baixant del Peyresourde però en vistes del diluvi, li demanem al jefe del bar si ens deixa dinar allà i així ho fem. Traiem les neveres plenes de menjar; pasta, truites, carn, vi, fruites, de tot.
El pastís de la yaya, la coca de la tieta, el moscatell, xocolata.., amb gana no ens quedarem, però després pujarem a l'Azet??? Allò es un festival de colors, el pastís de la sogra del Quicu...ufff.. boníssim com cada any, quin dinar!.


Amb la panxa plena baixem el Peyresourde (7km) i 4km plans fins passar pel Llac de Genos-Laundenvielle; lloc preciós on havíem de dinar si no hagués plogut. Mala sort!

I d'allà mateix a escalar Col D'Azet (7,5km), curt però intens, molt intens, en els ultims quilometres porto el Curtichs davant i veig que amb el cap cot s’envà de recte i no agafa el desviament a dalt el port...-Jordi! Que es per aquí... uix.. que anava concentrat, coronem junts i avall que fa baixada i de les bones (12km per disfrutar) fins arribar a Sant.Lary Soulan un poble preciós on dormirem.


Un cop nets i polits aprofitem per fer un tomb pel poble, es petit i molt bonic i no sé com... anem a parar a un "bareto" molt xulo que hi ha al centre, ens ve molt de gust fer una birra amb els amics i comentar les “batalletes”.

A les 8h anem a empaitar el sopar; al principi tothom està fluix, el menjar pinta "ruina"... una sopeta de verdura..., una amanideta... el Jordi-això no m'agrada..., com la canalla..., no t'agrada? Doncs té!

Una mica de pernilet dolç. --Em podria portar mantega? Ai, ai, no sé si pujarem el port demà (amb aquest sopar...) però allò es començar a animar; tall, pasta, postres... quedem ben tips.


I les rialles no falten, a veure qui la diu mes grossa, buah! Encara ploro de riure, si no fos per aquestes estones el cap de setmana no seria el mateix.


Després de tan "canxondeo" alguns ens anem a dormir i altres encara tenen ganes de festa, n'hi ha que son tete de la course als ports i a la festa! Quin personal....

Diumenge al mati... esmorzem a les 7h., preparem les bicis, foto de rigor i a pedalar.
Sortim directament de l'hotel escalfant motors per la carretera principal D-929 direcció túnel de Bielsa uns 10km al voltant del 3%.


Al començament del port ens reagrupem, traiem jaquetes paravents i preparem cos i ànima per afrontar la pujada. Aquest any s'ha inclòs una variant pels primers que vulguin allargar la ruta i pujar als llacs d'Aumar i d'Orédon per així tornar a la carretera principal que puja al llac Cap de Long on ens trobarem amb tothom.

El primer grupet puja amb força, el Marc, el Pep, Pepillo, Andreu, Francesc, Belmonte... -hi ha premi muntanya?... darrera les dones, que anem donant guerra, la Rosa (la tia no surt en bici i m'està parint a caldo!), jo mateixa (aguantant), el Domènech (que no entrena el tiu... ufff, si entrenés), el company de Bike a Peu, el Fenoy xic, ... i altres grupets.

Als llacs d'Aumar i D'Orédon i anem uns quants fem les fotos corresponents i cap al llac Du Long on ens trobem amb tota la gent animant-nos a dalt.

Molt guapo sentir-los cridar en les últimes paelles, unes paelles xulíssimes, la veritat que pujar un port amb tants revolts es una passada. Ens trobem ovelles estirades al mig de la carretera mirant-nos estranyades, en algun cas hem d'anar alerta per no trepitjar alguna... Ja, a dalt, felicitacions per la ruta, som grans escaladors!. Foto de record i cap avall que fa baixada!

Arribem a l'hotel per carregar bicis, una bona dutxa i a celebrar-ho amb un bon dinar i cava català. Però aviat arriba l'hora de marxar, ens queden molts quilómetres per arribar a Navàs, així que fem la foto finish de record i cap a casa.

Cal dir, que com sempre em gaudit d'un magnífic cap de setmana sota la inmillorable organització de la Colla pla i baixada i Colla de Súria, disfrutant d'uns paisatges impressionants, uns ports molt bonics de fer i uns companys 10.

Felicitats a tots els que hem participat aquest any amb l'Autocar Ciclista 2010.

El grup al Llac Du Long.

I tornant a l’Elvis.... sabeu un cantant dels anys 60 que anava vestit de “gris” (bé, era blanc..) que tocava la guitarra? Qui era? Doncs si! Era l’Elvis.... (demaneu-li al Curtichs que us ho expliqui..)

un ídol de massas (esquerra obiament)

l'autentic rei dela festa, un líder nat, es troba amagat en un petit merendero a dalt de tot del col de Peiresure, si anant a comprar el pa paseu per alla, demaneu-li un autograf de part del seu "discipulo"

AGAFAT INFRAGANTI AMB "EPO"

LA NOVA BICI DEL TRONC FETA A LA CARTA !!!!

El deliciós infern; Tracks del Diable Non-stop 2010

Com començar aquesta crònica? La Tracks del Diable Non-stop, necessitaria pàgines i pàgines per explicar les 16h i 45m. que vam estar pedalant, menjant, xerrant, empentant la bici, rient, refrescant-nos, amb "pàjara"… I es que amb tantes hores dona per molt.





Tot va començar el divendres a Torelló…....


El Dani, la Rosa i jo arribem a l’hotel on tenim el breafing, ens trobem amb el David de Sallent, un xicot amb idees de “bomber” apuntat també a la Non-stop.


Saludem al Jordi (cervell de l’aventura) i ens presentem amb la Noe una de les noies participants, una noia molt trempada amb moltes “locures” fetes, molts ja la coneixeu,(ah, gràcies per ajudar-nos amb el GPS, com domines el tema!)


Fem una cervesseta ràpida i cap al breafing; ens expliquen on seran els avituallaments, hores de tall (ens mirem amb el Dani i el David… arribarem als talls de pas¿?¿?) Hi ha molt, molt ferro en aquella sala.


Ben animats anem a sopar, hi ha mes bikers; els nois de Castelló, l’Ada de Sabadell ( la que serà l’altre noia i una bèstia sobre la bici) i els seus amics. Xerrem una estoneta i cap a dormir.





El dissabte toca el despertador a les 4;30h millor anar amb temps. Esmorzem, preparem els trastus i cap al pavelló!







Ja hi som, ja hi som!, Allà ja hi tenim el David, el Josep Chavarria (primer de la general amb un temps d'11:13m!!!) i 50 bikers mes, molt bon ambient, somriures, nervis i canya!

Meccccc…crits de guerra! Sortida neutralitzada… bé, això sembla…

Per dins el poble anem ofegats, quina marxa que porta el del cotxe…. bufff… bones sensacions però.

Al arribar a la pista de terra comença la ruta, seguim les cintes verdes fins que veiem que el grup dels primers ve de cara… uix… ens hem colat,..... gira, tomba i a pedalar.

Ens passen les feres (com hi van!), nosaltres comentem… anem massa ràpid, no? Però seguim, ja ens ho trobarem, ara estem forts, fa fresqueta i el terreny es bo per corre.


Ens fiquem per corriols molt guapos, travessem rieres, mes corriols, i anem disfrutant, a mida que avança el dia comença a picar el sol (aix… Lorenzo… el que ens esperava… buah! )

Parem tranquil·lament en els controls de pas, anem bé, però a mida que el sol pica mes fort, veig que serà un dia molt dur.


El control de la Devesa… on es? Creia que estaria allà sota un arbre…passem el restaurant i em sembla divisar un noi amb samarreta vermella. No hi era… -una al·lucinació? El Dani em sembla que també l’ha vist….no ho sé… continuem i al final trobem al noi que ens diu que anem amb compte amb els tractors que van pel camí, -vale, vale… però l’avituallament? A 1km…- ostris... va, va…, per fi! Aigua, aigua, poma, galeta príncipe, buah!

Arribem a Vidrà i d’allà vinga mes pujadots, vinga xixarraaaa, la cuesta de la muerte i pajarón… alguns trossos baixo de la bici i a empentar! De totes formes vaig a la mateixa marxa… el Dani el veig davant borrós, amb el David anem fent ara tu, ara jo, puja a la bici, baixa, però tenim bon humor, em poso a cantar; -Vamos muy bien borrachos como cuvas y que! Per aun nos mantenemos en pie! Y ya no pararemos…. "el que fa la calor..."


Per fi el cartell de Sta. Maria de Besora, crec que ja som al dinar… doncs no! aquí el diable ens vol maxacar…, pujada d’asfalt! A menys de 300m li dic al Dani que no puc continuar, que tinc molta gana i no puc donar ni una pedalada mes si no menjo. El David tira amunt suposo que absort en la seva lluita amb el diable. Devorem mitja barreta i enfilem l’últim tros.




Al dinar ens espera la Rosa i la Mònica que col·laboren en l’avituallament i l’Isidre i meu nano el Jan que també donen un cop de ma, el Jordi, família i un munt de col·laboradors que ens ajuden en tot.

El dinar, molt generós; pasta al gust, galetes, fruites… altra cosa es el que puc menjar, tinc mal de panxa….
Mig "bolinga" agafo una manguera i ens mullem el cap, el calor es insuportable.



Després de mes 1h. de relax…, marxem direcció Alpens.


Ara si que bé lo bo…entro directament a l’infern, Satanàs se’m vol endur! No em fan mal les cames i vull escapar-me d’ell però em té retinguda, quin pajarón mes bestia!


Amb el Dani crec que no pot, ell s’està escapant, el David no m’ha dit res però crec que Satanàs també el vol. Quin patir! Quin globo tan descomunal,........ marxa diable!

Al cap de munt d’un pujadot ens trobem a la Noe remenant el GPS, no tinc esma ni per parlar, esbufego, tot bé? Bé, ja ens pillaràs (el que no sabia jo es que estigués en “aquelles condicions”) Comença una rampa que “no veas” baixo de la bici i a empentar, i el Lorenzo pica que te pica. Em mullo amb l’aigua del bidó, començo a veure ombres.. (no son diables…, son les ombres dels arbres!) bufff… començo a revifar, però vaig ben bolinga.


Entrem en una pista de quitrà i divisem Alpens! Quina alegria! Crido des de lluny, eo, eo, eo!. Allà hi son la meva família, i la Rosa i la Mònica animant-nos, xerrem una estona amb en Miky un noi de Torelló que estava allà feia gairebé 2h.i decideix venir amb nosaltres i acabar la ruta. En Miky ens dona un cop d’aire fresc a la colleta i una última empenta per continuar i acabar. (Gràcies Miky!)

Quan ja marxem veiem arribar a la Noe, ostres! Em sap greu tia, llàstima que no et poguessis refer menjant perquè de cames no et falten i de coco encara menys, ets una fera!

A partir d’Alpens anem fent bé, el Miky ens ha motivat, però l’esgotament pel sol i els km es van notant i anem fent la goma, arribo, em despenjo i així anar fent fins arribar a Sta.Eularia de Puig-Oriol, Perafita, i Sant Boi de Lluçanès, Últim CONTROL!

Allà hi ha una colla de nois que estan de festa i ens fan una gran ovació quan arribem. La família ens dona l’ultima empenta queden uns 40m. Quins 40minuts!! Buff.. vinga goma!

Son pistes ràpides però amb l’esgotament del sol i els km acumulats qualsevol rampeta es una paret. I la foscor… aix que em ve la son!, Sílvia? Que dorms? No t’adormis, eh? el Dani em crida…, jeje.. no, home! I revifo un altre cop.

El David fot una revifada que encara m’anima mes. Les llums de l’església d’Orís les veig lluny, com costa arribar… però ja hi som!. Ara baixada de veritat; veig el pont i en Miky diu; -el polígon! -Ostres tu, em faltaven pinyons! Com pot ser que encara tregui forces? Doncs si, allà a la fresca, a la nit, amb els meus companys; Dani, David i Miky entrem encigalats, cridant i emocionats. Que fort! quina sensació tant impressionant, arribar a Torelló després d’aquell llarg dia.

Hauria de donar les gràcies a molta gent, espero no deixar-me a ningú;
**A la Rosa i la Mònica per ser les meves amigues incondicionals i estar en els avituallaments ajudant a tots els corredors
**Al Dani i el David per ser uns magnífics companys de ruta i grans amics.
**Al Miky per donar aquell aire fresc al grup, tenir paciència i anar-nos informant del que venia…,.
**Al Jordi (crak/tracks) per la bona organització i aquesta passió i plena dedicació que te amb el que està fent.
**A tota la gent dels avituallaments per el seu bon humor i bon fer.
**I en especial a l’Isidre i el Jan per donar-me suport en aquestes aventures i estar allà per compartir-ho a mi.

Fins l’any que ve!.....

NON-STOP pim pam, tiqui taca

Així va començar tot... i pim pam pim pam....
La famosa "limusina"

Una mica d'aire fresc i refrigeri, i a tornari...

Careto post pol... vo-saltres mateixos

pim pam podi

Raul Abardia 1º classificat local

Un papa........ indescriptible!

II CRITERIUM DE NAVÀS

Algunes fotos més del Critèrium. Felicitats a tots els corredors per ser tant valents!!!!

http://picasaweb.google.es/107770971586372372624/IICRITERIUMDENAVAS?feat=directlink

Chapeau...!!!!!

No heu pogut guanyar, algun ni tant sols arrivar amb el peloton, però els que ho hem vist d´aprop us donem el nostre reconeixement i admiració pel gran esforç que heu fet donant-ho tot

última hora

el paparatzzi enviat especial a platja d'Aro ha captat aquesta instantània del tronc, l'Alba i la esperadíssima limusina però ha decidit codificar-la una mica imagineu-vos amb les fotos que ha enviat del tronc enfilat al armari preparat amb la "perxiga" per fer el salt del tigre, quasi no es desxifrava res.

Nocturna 30 de juny

El dissabte passat una bona colla de bikers vam organitzar una nocturna amb arrossada inclosa.

Ens vam trobar a la plaça a les 19h. i vam anar cap a la carretera del Mujal, el Jordi.C. ens va fer donar unes voltetes per senderillos al voltant de Navàs abans d'agafar direcció Balsareny.

Victor en acció

Després de fer varis corriols i senders i alguna trialera “pata negra” vam arribar al Castell de Balsareny on ens

esperava un avituallament líquid i sòlid sorpresa.

On vam degustar unes olivetes boníssimes, patates, fruits secs i unes cerveses ben fresques.

Ai, Jaume....!

Fins i tot els mes peques van donar una lliçó de btt.

A partir d’allà ja vam engegar les llums, sender avall, corriol… alerta Angel…! Patapam! Uns i altres vam tenir els nostres ensurts.

Vam arribar al cobert de l’Angel amb molta gana, l’arròs ja estava a punt i ens hi vam posar de valent.

Arròs, botifarres, cervesa, vi, cava, cafè, copa i puro (eh? Valen? )

Una vegada mes varem fer una sortida genial amb un sopar 5 estrelles.

Donar les gràcies a l’Angel i família per la seva amabilitat i a les dones i el Xavi.T. pel fantàstic avituallament , que ho puguem fer moltes vegades mes.