Nova trialera!!!!!

Nova trialera!! A l'inici del primer sender de la pedalada de cal Marçal, la varem trobar quasi de casualitat, és un sender apte per a tothom, això sí amb un punt un pèl picant com es pot veure en el vídeo.

la primera pedra

més de mil km de pirineu (2ª part)

Reemprendre el camí allà on s'ha deixat.

Ja ha passat un any, quan a finals d'agost del 2010 varem arrivar al Pont de Suert, només teníem ganes de continuar l'aventura i per fi havia arrivat el moment, però amb un important greuge: en Jordi i la seva família no podran venir, n'estic segur que se'n mor de ganes i que tard o d'hora acabarà el que ha hagut de deixar a mitges.

Així doncs, el Guillem, l'Anna i jo ens posem en marxa cap al Pont de Suert.

I a finals de juny continua l'aventura.

Avui m'espera una etapa de 87km i 1900m dpa

Etapa 7 El Pont de Suert- Escalona

Escalona és un poblet a 10km d'Ainsa que, per cert, és precios, enmurallat, empedrat, una grata sorpresa enmig dels Pirineus, és una etapa dura perquè per les pistes per on transcorre són molt pedregoses i molt incòmodes, a més, és farcida de rampes duríssimes.

Al cap de 2 o 3 hores de rodar, quan ja t'has tornat a habituar al road-book i a l'orientació, és quan realment m'adono que sense en Jordi no serà el mateix, en totes les travesses que ja havíem fet junts ell simplement es deixava portar i això ens facilitava molt les coses perquè a mi ja m'agradava organitzar-ho. Quan ell arribava als trencants jo ja hi era mirant el road-book i comprovant que anéssim pel bon camí, d'aquesta manera els dos anavem a un ritme còmode, que és imprescindible per aguantar aquestes etapes. Però ara no he d'explicar res a ningú sobre el perfil, els km que falten o pels pobles que passarem, siplement ja ho sé i als trencants no he d'esperar a ningú, fa hores que estic en silenci i ara me n'adono, és el punt més trist de tota la transpirinaica.

Coll de Cullibert

Plaça major d'Ainsa

Etapa 8 Escalona-Fiscal 68km 1700m dpa

Aquesta és per mi la millor etapa de tota la Transpirinaica, passa primer per la Vall de Añisclo, preciós, una vall super prufunda i natural que es va obrint a mida que vas arribant a la Sierra de las Cutas, que és un mirador de la Cola de Caballo del parc nacional d'Ordesa, en realitat és una variant obtativa però seria imperdonable no allargar la ruta en km i duresa per poder gaudir de la millor vista de la Transpirinaica i també del punt més alt de tota la travessa.

En teoria, tota la variant transcorre per una pista forestal dins del parc natural i, per tant, no està permès de circular-hi en bici, però informant-me a través de l'oficina del parc ningú no ho controla estrictament.

Vall de l'Añisclo

Pista de las Cutas

En la part superior esquerra es veu la pista i més cap al penya-segat, amb paciència, hi podeu veure la bici, així tindreu una referència del tamany del lloc on som.

Cola de Caballo parc natural d'Ordesa.

hooouuu el punt colminant de la Transpirinaica!!!!!!

Pirineu en estat pur

Aquí darrere hi ha el Gavarnié i la Brecha de Roland (França)

Aquí no s'acollona ningú, ni elles ni jo.

Etapa 9 Fiscal-Castiello de Jaca 82km 1700m dpa

Comença l'etapa i sortim d'un poblet de 200 habitants, circulo per pistes abandonades durant més de 40 km, això està super aillat de tot, de tot i de tot. Finalment, després d'un port etern, arribo a Sasa, és un dels moltissims pobles deshabitats del Pirineu, però aquest és impressionant, arribo directament a la plaça del poble, hi ha les restes d'una font davant l'església, la plaça és gran i tots els carrers hi conflueixen, però en tots hi ha matolls que els inunden i arriben fins els 2m d'alçada. Hi ha moltes cases i es veu que allà hi havia hagut moltíssima vida i que era un lloc molt pròsper gràcies a la ramaderia i a l'agricultura abundant a la zona. És fàcil imaginar-s'ho ple de nens corrent i pagesos llaurant el troç i dones airejant les mantes a les finestres... i, de cop, obres els ulls i veus tot allò derruït, abandonat i deshabitat; quina sensació, jo sol davant tot això, em sento afortunat per haver estat allà, no sé quan hi tornarà a passar algú per allà, el que si sé és que em costarà oblidar aquell cul de món (desgraciadament no en tinc cap foto).

Etapa 10 Castiello de Jaca-Isaba 83 km 2200m dpa

El més destacable és l'entrada a territori navarrés i just aquest punt és el més bonic de l'etapa.

Camí d'Isaba passat el bonic port dels Navarros

Bosc d'Isaba, un dels senders més bonics de tota la travessa

Un banyet a mitja tarda amb tota la família

Etapa 11 Isaba- Ariscun 112km 2100m dpa

Etapa llarguíssima que es va complicar moltissim degut a la pluja des de primera hora, però sobretot a l'espessíssima boira al Collado de Lindux i al Collado d'Eliorreta, feia extremadament complicada la navegació, no veies camins amples a 5m de la pista, vaig torna enrere a molts trencants i rectificar la trajectòria moltes vegades, el temps se'm va tirar a sobre i quan vaig arribar al poble (amb problemes mecànics), resulta que la casa rural on dormíem era a 10 km fora de la ruta per un port duríssim que vaig trigar més d'una hora a recórrer.

La vall on varem dormir

Etapa 12 Arizcun-Hondarribia 81km 1600m dpa

El dia també comença plovent, és l'última etapa però comença molt forta, tot i que el paissatge per terres franceses ho compença. He recorregut la meitat de l'etapa, plou molt i decideixo passar per una via verda que era una antiga via de tren, per poder arrivar a una hora decent, tinc moltíssimes ganes d'arribar i veure l'Atlàntic.

Per fi es compleix: l'Anna i el Guillem m'esperen a la platja, els abraço!!!

No m'ho puc creure, he creuat el Pirineu, de mar a mar, en btt, estic tant satisfet!! Quina experiència, no tinc paraules...

Una imatge val més que mil paraules. Platja d'Hondarrivia.

Un parell de dies de relax en una típica caseta basca, amb qui més estimo i, és clar, sense els qui tot això no hauria estat possible. Gràcies!!!