Que se’ns ha perdut a Menorca? ...camins i mes camins, corriols, trialeres, pedres, pedrotes, platja, paisatge, bona gent, bon menjar… 
Per segon any consecutiu una representació dels “trialerus” ens decidim anar a fer la Volta a Menorca. 3 etapes d’autèntic btt.
La primera etapa sortim de Ciutadella direcció Ferreries per l’interior; pista, corriol, trialera i tornada per la costa, per camí de Cavalls, amb sorpresa inclosa, 20km finals de pedra i mes pedra, on vam poder comprovar que a Menorca s’ha d’anar amb doble! Un tram molt dur però molt divertit.
Aprofitant les parades per menjar alguna cosa i xerrar amb altres bikers, per cert molt bons aquets dàtils!
I no apareix cap estrella de mar? doncs n'hi havien....
Tot l'equip.
La segona etapa sortim de Maó acompanyats de la pluja, el recorregut molt guapo, la pluja encara ho va fer mes autèntic. Basalts i mes basalts d’aigua, fang, pluja, autèntic btt! Un dia de xafarranxo on vam disfrutar com nens.
El Valen amb el Jordi d'Artès, un altre biker que vam conèixer l'any passat a la Volta a Menorca'09.
Aquí el Jordi d'Eivissa un amic que vam conèixer fent la Volta.
I la tercera etapa…brutal...............
Sortida de Ferreries i arribada a Alaior. Ja ens havia dit en Min i en Toni de Bike Menorca on vam llogar les bicis que era l’etapa mes esperada, la mes trialera, plena de senders, amunt, avall, la mes divertida, i va ser així, un dia genial.
La grupeta en el moment de l'esmorçar. Quin sol que fa!
Rodant pels camins. 
Arribem a Alaior; -final d’etapa i final de la Volta 2010, unes quantes cervesetes per celebrar-ho i aquella anyorança que s’ha acabat la volta i que l’endemà no hi ha etapa...
-Que se’ns ha perdut a Menorca? Amics, paisatge, senders, pedres, cavalls, bons aliments, bicicleta… tot m’agrada i per això i torno.
Ja nomès em queda felicitar a l'organització “les vaquetes” pel seu bon fer, als amics de la botiga Bike Menorca; en Min, en Toni i en Fernando per tot, bon rotllo i professionalitat.
I en Ciscu, n’Ague, en Llorenç, en Min, Jota, Susana, Jordi “l’eivissenc” i un parell d’indocumentats; el Dani i el Paco que van fer que riguéssim moltíssim aquests dies... perquè no tot es bici....
