dijous, 10 de juny de 2010

El deliciós infern; Tracks del Diable Non-stop 2010

Com començar aquesta crònica? La Tracks del Diable Non-stop, necessitaria pàgines i pàgines per explicar les 16h i 45m. que vam estar pedalant, menjant, xerrant, empentant la bici, rient, refrescant-nos, amb "pàjara"… I es que amb tantes hores dona per molt.





Tot va començar el divendres a Torelló…....


El Dani, la Rosa i jo arribem a l’hotel on tenim el breafing, ens trobem amb el David de Sallent, un xicot amb idees de “bomber” apuntat també a la Non-stop.


Saludem al Jordi (cervell de l’aventura) i ens presentem amb la Noe una de les noies participants, una noia molt trempada amb moltes “locures” fetes, molts ja la coneixeu,(ah, gràcies per ajudar-nos amb el GPS, com domines el tema!)


Fem una cervesseta ràpida i cap al breafing; ens expliquen on seran els avituallaments, hores de tall (ens mirem amb el Dani i el David… arribarem als talls de pas¿?¿?) Hi ha molt, molt ferro en aquella sala.


Ben animats anem a sopar, hi ha mes bikers; els nois de Castelló, l’Ada de Sabadell ( la que serà l’altre noia i una bèstia sobre la bici) i els seus amics. Xerrem una estoneta i cap a dormir.





El dissabte toca el despertador a les 4;30h millor anar amb temps. Esmorzem, preparem els trastus i cap al pavelló!







Ja hi som, ja hi som!, Allà ja hi tenim el David, el Josep Chavarria (primer de la general amb un temps d'11:13m!!!) i 50 bikers mes, molt bon ambient, somriures, nervis i canya!

Meccccc…crits de guerra! Sortida neutralitzada… bé, això sembla…

Per dins el poble anem ofegats, quina marxa que porta el del cotxe…. bufff… bones sensacions però.

Al arribar a la pista de terra comença la ruta, seguim les cintes verdes fins que veiem que el grup dels primers ve de cara… uix… ens hem colat,..... gira, tomba i a pedalar.

Ens passen les feres (com hi van!), nosaltres comentem… anem massa ràpid, no? Però seguim, ja ens ho trobarem, ara estem forts, fa fresqueta i el terreny es bo per corre.


Ens fiquem per corriols molt guapos, travessem rieres, mes corriols, i anem disfrutant, a mida que avança el dia comença a picar el sol (aix… Lorenzo… el que ens esperava… buah! )

Parem tranquil·lament en els controls de pas, anem bé, però a mida que el sol pica mes fort, veig que serà un dia molt dur.


El control de la Devesa… on es? Creia que estaria allà sota un arbre…passem el restaurant i em sembla divisar un noi amb samarreta vermella. No hi era… -una al·lucinació? El Dani em sembla que també l’ha vist….no ho sé… continuem i al final trobem al noi que ens diu que anem amb compte amb els tractors que van pel camí, -vale, vale… però l’avituallament? A 1km…- ostris... va, va…, per fi! Aigua, aigua, poma, galeta príncipe, buah!

Arribem a Vidrà i d’allà vinga mes pujadots, vinga xixarraaaa, la cuesta de la muerte i pajarón… alguns trossos baixo de la bici i a empentar! De totes formes vaig a la mateixa marxa… el Dani el veig davant borrós, amb el David anem fent ara tu, ara jo, puja a la bici, baixa, però tenim bon humor, em poso a cantar; -Vamos muy bien borrachos como cuvas y que! Per aun nos mantenemos en pie! Y ya no pararemos…. "el que fa la calor..."


Per fi el cartell de Sta. Maria de Besora, crec que ja som al dinar… doncs no! aquí el diable ens vol maxacar…, pujada d’asfalt! A menys de 300m li dic al Dani que no puc continuar, que tinc molta gana i no puc donar ni una pedalada mes si no menjo. El David tira amunt suposo que absort en la seva lluita amb el diable. Devorem mitja barreta i enfilem l’últim tros.




Al dinar ens espera la Rosa i la Mònica que col·laboren en l’avituallament i l’Isidre i meu nano el Jan que també donen un cop de ma, el Jordi, família i un munt de col·laboradors que ens ajuden en tot.

El dinar, molt generós; pasta al gust, galetes, fruites… altra cosa es el que puc menjar, tinc mal de panxa….
Mig "bolinga" agafo una manguera i ens mullem el cap, el calor es insuportable.



Després de mes 1h. de relax…, marxem direcció Alpens.


Ara si que bé lo bo…entro directament a l’infern, Satanàs se’m vol endur! No em fan mal les cames i vull escapar-me d’ell però em té retinguda, quin pajarón mes bestia!


Amb el Dani crec que no pot, ell s’està escapant, el David no m’ha dit res però crec que Satanàs també el vol. Quin patir! Quin globo tan descomunal,........ marxa diable!

Al cap de munt d’un pujadot ens trobem a la Noe remenant el GPS, no tinc esma ni per parlar, esbufego, tot bé? Bé, ja ens pillaràs (el que no sabia jo es que estigués en “aquelles condicions”) Comença una rampa que “no veas” baixo de la bici i a empentar, i el Lorenzo pica que te pica. Em mullo amb l’aigua del bidó, començo a veure ombres.. (no son diables…, son les ombres dels arbres!) bufff… començo a revifar, però vaig ben bolinga.


Entrem en una pista de quitrà i divisem Alpens! Quina alegria! Crido des de lluny, eo, eo, eo!. Allà hi son la meva família, i la Rosa i la Mònica animant-nos, xerrem una estona amb en Miky un noi de Torelló que estava allà feia gairebé 2h.i decideix venir amb nosaltres i acabar la ruta. En Miky ens dona un cop d’aire fresc a la colleta i una última empenta per continuar i acabar. (Gràcies Miky!)

Quan ja marxem veiem arribar a la Noe, ostres! Em sap greu tia, llàstima que no et poguessis refer menjant perquè de cames no et falten i de coco encara menys, ets una fera!


A partir d’Alpens anem fent bé, el Miky ens ha motivat, però l’esgotament pel sol i els km es van notant i anem fent la goma, arribo, em despenjo i així anar fent fins arribar a Sta.Eularia de Puig-Oriol, Perafita, i Sant Boi de Lluçanès, Últim CONTROL!

Allà hi ha una colla de nois que estan de festa i ens fan una gran ovació quan arribem. La família ens dona l’ultima empenta queden uns 40m. Quins 40minuts!! Buff.. vinga goma!

Son pistes ràpides però amb l’esgotament del sol i els km acumulats qualsevol rampeta es una paret. I la foscor… aix que em ve la son!, Sílvia? Que dorms? No t’adormis, eh? el Dani em crida…, jeje.. no, home! I revifo un altre cop.

El David fot una revifada que encara m’anima mes. Les llums de l’església d’Orís les veig lluny, com costa arribar… però ja hi som!. Ara baixada de veritat; veig el pont i en Miky diu; -el polígon! -Ostres tu, em faltaven pinyons! Com pot ser que encara tregui forces? Doncs si, allà a la fresca, a la nit, amb els meus companys; Dani, David i Miky entrem encigalats, cridant i emocionats. Que fort! quina sensació tant impressionant, arribar a Torelló després d’aquell llarg dia.

Hauria de donar les gràcies a molta gent, espero no deixar-me a ningú;
**A la Rosa i la Mònica per ser les meves amigues incondicionals i estar en els avituallaments ajudant a tots els corredors
**Al Dani i el David per ser uns magnífics companys de ruta i grans amics.
**Al Miky per donar aquell aire fresc al grup, tenir paciència i anar-nos informant del que venia…,.
**Al Jordi (crak/tracks) per la bona organització i aquesta passió i plena dedicació que te amb el que està fent.
**A tota la gent dels avituallaments per el seu bon humor i bon fer.
**I en especial a l’Isidre i el Jan per donar-me suport en aquestes aventures i estar allà per compartir-ho a mi.


Fins l’any que ve!.....

4 comentaris:

  1. Vaya dia mas intenso hemos vivido. Me alegro muchisimo que hayas(hayais) llegado hasta el final. Con lo pocas que somos las chicas en estos "fregaos", es muy gratificante ver que ese esfuerzo se ve compensado con la alegria de alcanzar el objetivo. Felicitats a los 3, pero mas especialmente a ti fiera!!! Encantada de haberte conocido por fin :)
    Petonsss

    ResponElimina
  2. Enhorabona, que i esteis de forts per Catalunya!!!.
    Despres de tot aixo penjala a la bici, que lo proxim que te espera es mal vici a las festes de San Joan.
    Ja ens veurem per aqui noltrus nomes entrenam festes.
    Una abrasada

    ResponElimina
  3. Gràcies per les felicitacions, la veritat que va ser molt dur però com diu la Noe molt, molt, gratificant.
    Noe, encantadísima de haberte conocido en persona y espero verte en otra aventura, te sigo en el blog, besos.

    I als meus amics de Menorca, ens veiem per Ses Festes millors del món! Que tothom sàpiga que a Menorca també teniu la NON.STOP volta a Menorca i en Siscu i en Min els primers a fer-ho.
    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  4. jejejeje quina embolingada amb un regust tan bo!! Encantada d'haver-te conegut!!
    Una abraçada i fins aviat!

    ResponElimina

a vegades és com buscar una agulla en un paller

a vegades és com buscar una agulla en un paller
"lo gusiluz"

open Girona st joan les fonts

Aquest dilluns es va disputar a la gironina localitat de St. joan les fons una prova de l'open girona de btt la represenació navasenca va ser nudrida encara que alguns amb escasos resultats i d'altres amb destacades posicions

pepillo 14 ma-40 general 26(2 voltes)
presi élit 29 general 35(3 voltes)
raul sebastianes 2º (fill Fran)


per veure les FOTOS aquí: the barrizal

Vídeo curiositats dia 18

1º concurs internaconal de fotografía de Navàs

a partir del proper cap de setmana tindrem un a enquesta en el blog per decidir la millor fotografia del moment. La direcció dona de marge una setmana perque podeu enviar les fotos inedites curioses, boniques, antigues, compromeses, caigudes... i així ampliar la galeria amb les que ja tenim.
Les podeu fer arrivar a marcccastellssala@hotmail.com
(no cal que envieu les que ja son penjades en els blogs)

totes les fotos del dia 18

ja tenim totes les fotos del dia 18 el video arrivara properament, puxeu aquí per veure-les
http://picasaweb.google.es/marccastellssala/SortidaDia18?authkey=g7c1jx-bkwo#

i les del Curtichs aquí
http://jordicurtichs.spaces.live.com/default.aspx?sa=816289630

Un éxit rotund

El passat diumenge es va reunir a Navàs una colla de tarats mentals amb ganes de passar-s'ho bé, la sortida va transcorre practicament sense incidents (algun picarol no direm el nom va caure de cap pero tampoc hi havia gaire a perdre).
Així que podem dir que va ser un éxit de participació i també d'organització a la cual els hi donem les gràcies per la seva lavor desinteresada
La molt il·lustrisima direcció del blog es lamenta de no poder complaureus amb les fotos ENCARA però allò que és bó es fa esperar, properament seran penjades

st. esteve 08

st. esteve 08