Gràcies
Cadaquès. Una miqueta de vacancetes abans de començar. (Cualsevol ciclista d'èlit ha de descansar)
El far de cap de Creus,´més al nord-est de Catalunya tan sols hi ha mar. Avui hem matinat molt per poder veure com surt el sol des del mediterrani, i amb les esperances posades en veure com es pon per l'Atlantic.
Potser només és una alba amb dos ciclistes de fons, però en realitat és l'inici, les ganes contingudes, la culminació de tots els preparatius.
El que si se, és que aquesta postal em costarà d'olblidar.
Aquí comencen més de mil quilòmetres de btt pel pirineu, més de 23.000 m de desnivell positiu acomulat, una infinitat de ports i colls, i innumerables indicacions de road-book.
12 etapes per endevant d'autentica aventura
ETAPA 1 CAP DE CREUS-ALBANYÀ
Lançà, aquì comença en realitat la Transpirinaica, nosaltres ja portem 30km de la primera variant (cap de Creus-Llançà). Tot i la llarga quilometrada de la primera etapa encara estem a prop de la costa i els desnivells no son molt severs.
Sembla que de cop hem entrat en el pirineu, és agost passades les dotze, fa una calor de justicia i ens trobem amb això 3km de ciment rallat, ja sabeu el que significa
ETAPA2 ALBANYÀ-PLANOLES
Durs repexons a la sortida de Camprudon, que com no podia ser d'una altre manera el tronc salva sense problemes.
ETAPA 3 PLANOLES-BESCARAN
La durissima pujada a Talltendre, una infinitat de Z i més Z.
Aquí varem agafar una variant per el nord de la cerdanya, ja que l'itinerari base pasa per coll de pal, bagà, tuixent. I vam pensar que poc o molt ja ho coneixiem i teniem ganes de coneixer.
Impresionants vistes del pla de cerdanya. Era just després d'esmortzar i ja haviem coronat dos ports amb majuscules, la collada de tosses i Talltendre, tant sols faltava pujar i baixar de les pistes d'esquí de fons de lles de cerdanya.
Just abans d'arribar a cap del reg plovisquejava, a mida que anavem per les pistes d'esquí s'anava enfadant el temps, decideixo no esperar el jordi el recorregut és opbi, (ell no porta road-book).
després de 10km sota la pluja vaig xop no he parat ni a posar-me la capalina, només el plat i pedals fins posar-me a refugi, fins que per fi trobo el refugi de polineres, mentres espero el jordi el temps passa molt lentament tinc mol fred no puc parar de tremolar, pateixo per ell perque plu moltissim i ja fa estona que espero.
Es posa a apedregar, uffff i quines pedres.
Per fi arriva ell ha parat a posar-se la capalina, esperem a que almenys pari d'apedregar. Però no és possible fa massa estona que estem parats hem de continuar sigui com sigui. Queden 7km de pujada i 15 de baixada.
Començem a pedalar sota la pedra, és durissim fa mal als braços cuan cau, lluitem cada 100m com si fossin autentics ports, ens refuguiem a sota de qualsevol cosa que ens pugui mig tapar, pero cada cop que parem les tremolors son tan grans que ens espanten.
Per fi coronem, han estat (i encara ara ho son) els 7km més durs de la meva vida ciclista, mai ho havia passat tant malament en bici. Inici de la baixada, el tamporal amaina ara només plou, em quedo sense pastilles de fre, QUE MÉS POT PASSAR!!?? arrivem a l'hotel son les 4 passades ens dutxem, i al restaurant de l'hotel ens fan un parell de torrades i truites, un cop em dinat li dic al jordi estas tip?
-si
-jo no...
-Perdona!, merci per fer-nos menjar a aquesta hora pero, que et sabria greu tornar-me a portar el mateix que m'has dut?
-No, no tranquil.
Així que vaig dinar 2 vegades seguides.
ETAPA4 BESCARAN LLAVORSÍ
(Bescaran)
ETAPA 5 LLAVORSI- ESPUI
Pujada al refugui de 4 pins, que molts coneixeu per ser el que hi ha després del port del triador (el port més dur dels pedals de foc) aqui ho afronabem en direcció contraria, es a dir 35km de pujada, aixó si encara que es salva més desnivell que en els pedals perque es surt de menys altitud és més sostingut que per la vesant de espui.
Port del triador amb espui i la vall fosca al fons
ETAPA 6 ESPUI-EL PONT DE SERT
sortim per el coll de l'oli també en direcció contraria als pedals, em preparat una etapa tranquila per poder arribar dora perque em de tornar a casa.
Aquí fem el nostre punt i apart a la transpirinaica, no se que pensarà el jordi però jo estic encantat, no tant sols em vist el pirineu sino que l'em viscut.
Em pedalat, em compartit, ens hem perdut, em patit, hem connegut, em vist, però sobretot hem disfrutat.
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada