I que us pensàveu? Els components de L'autocar Ciclista juny'10 ens hem trobat a l'Elvis a LA FRANCE! Es veu que s'ha comprat una bicicleta de carretera i es dedica a pujar ports de muntanya i aquest cap de setmana em tingut l'honor de pedalar amb ell...Com cada any al mes de Juny hem gaudit d'un cap de setmana fantàstic pedalant per alguns dels ports mes bonics de “la France”. Aquest any els objectius han estat; Port de Balès (19km al 6,3%), Peyresourde (11km al 6,77%) Col D'Azet (7,5km al 8,3%) i el Llacs Du Long (10km al 7,58% i opcional 10km al 6,86%). Els paisatges impressionants, el temps inestable; pluja, pedra, sol... i el millor de tot els companys i la organització que ha sigut un 10 una vegada mes.
I com va anar?...
El divendres ens trobem al garatge del Simò per carregar unes bicicletes a l'autocar i d'altres a la furgo del Xavi. Som una bona colla aquest any, 57 ciclistes, tot un èxit, per tant s'hauran de col·locar les bicis amb calçador. Ens saludem amb els amics de la Colla de Súria, companys de Puig-reig, Balsareny, Navàs i d'altres poblacions i cap a casa que demà toca llevar-se molt, molt d'hora.
El dissabte a les 5h. sortim de Navàs direcció França. A l'autocar, bon rotllo, riures, "yo te puedo", et fotré un pal, "estás mu fuerte!", "caxondeo del bo".
Fem una paradeta per esmorzar per continuar fins a Esténos poble a 20km al nord de Bagnères de Luchon, lloc d'on sortim; preparem bicis, fotos de rigor i a pedalar!
Escalfem durant 10km per enfilar Port de Balès (19km).
El fill del Alfonso es valent i es posa davant, però ja li va el grup dels "gats vells" al darrera al "azecho", pobre xaval!, el Marc, Pepillo, Jordi, Belmonte, Andreu...van a prop..., les dones anem mes al darrera però ja donarem Guerra, ja.... queda port.
Coronem Balès, a dalt fa fred i comença a ploure, uns quants ens fiquen dins la furgo com podem mentre acaben d'arribar els altres companys però comença a caure pedra i anem baixant (16km) fins la cruïlla per pujar al Peyresourde (11km).
Ens reagrupem i vinga amunt que no ha estat res.
Mentre pugem ens plou una mica i quan coronem, plou a bots i a baralls!, ufff... els peus xops, cullote, guants... sort tenim que hi ha un bar on aprofitem per fer una birra mentre van arribant la resta de companys.
L'amo del bar es tot un personatge, ens ensenya tota una sèrie d'enginys i trencaclosques, així passem una bona estona fins que arriba tothom.
El dinar en principi l'havíem de fer a uns llacs que hi ha baixant del Peyresourde però en vistes del diluvi, li demanem al jefe del bar si ens deixa dinar allà i així ho fem. Traiem les neveres plenes de menjar; pasta, truites, carn, vi, fruites, de tot.
El pastís de la yaya, la coca de la tieta, el moscatell, xocolata.., amb gana no ens quedarem, però després pujarem a l'Azet??? Allò es un festival de colors, el pastís de la sogra del Quicu...ufff.. boníssim com cada any, quin dinar!.
Amb la panxa plena baixem el Peyresourde (7km) i 4km plans fins passar pel Llac de Genos-Laundenvielle; lloc preciós on havíem de dinar si no hagués plogut. Mala sort!
I d'allà mateix a escalar Col D'Azet (7,5km), curt però intens, molt intens, en els ultims quilometres porto el Curtichs davant i veig que amb el cap cot s’envà de recte i no agafa el desviament a dalt el port...-Jordi! Que es per aquí... uix.. que anava concentrat, coronem junts i avall que fa baixada i de les bones (12km per disfrutar) fins arribar a Sant.Lary Soulan un poble preciós on dormirem.
Un cop nets i polits aprofitem per fer un tomb pel poble, es petit i molt bonic i no sé com... anem a parar a un "bareto" molt xulo que hi ha al centre, ens ve molt de gust fer una birra amb els amics i comentar les “batalletes”.
A les 8h anem a empaitar el sopar; al principi tothom està fluix, el menjar pinta "ruina"... una sopeta de verdura..., una amanideta... el Jordi-això no m'agrada..., com la canalla..., no t'agrada? Doncs té!
Una mica de pernilet dolç. --Em podria portar mantega? Ai, ai, no sé si pujarem el port demà (amb aquest sopar...) però allò es començar a animar; tall, pasta, postres... quedem ben tips.
I les rialles no falten, a veure qui la diu mes grossa, buah! Encara ploro de riure, si no fos per aquestes estones el cap de setmana no seria el mateix.
Després de tan "canxondeo" alguns ens anem a dormir i altres encara tenen ganes de festa, n'hi ha que son tete de la course als ports i a la festa! Quin personal.... Diumenge al mati... esmorzem a les 7h., preparem les bicis, foto de rigor i a pedalar.
Sortim directament de l'hotel escalfant motors per la carretera principal D-929 direcció túnel de Bielsa uns 10km al voltant del 3%.
Al començament del port ens reagrupem, traiem jaquetes paravents i preparem cos i ànima per afrontar la pujada. Aquest any s'ha inclòs una variant pels primers que vulguin allargar la ruta i pujar als llacs d'Aumar i d'Orédon per així tornar a la carretera principal que puja al llac Cap de Long on ens trobarem amb tothom. 
El primer grupet puja amb força, el Marc, el Pep, Pepillo, Andreu, Francesc, Belmonte... -hi ha premi muntanya?... darrera les dones, que anem donant guerra, la Rosa (la tia no surt en bici i m'està parint a caldo!), jo mateixa (aguantant), el Domènech (que no entrena el tiu... ufff, si entrenés), el company de Bike a Peu, el Fenoy xic, ... i altres grupets.
Als llacs d'Aumar i D'Orédon i anem uns quants
fem les fotos corresponents i cap al llac Du Long on ens trobem amb tota la gent animant-nos a dalt. Molt guapo sentir-los cridar en les últimes paelles, unes paelles xulíssimes, la veritat que pujar un port amb tants revolts es una passada. Ens trobem ovelles estirades al mig de la carretera mirant-nos estranyades, en algun cas hem d'anar alerta per no trepitjar alguna... Ja, a dalt, felicitacions per la ruta, som grans escaladors!. Foto de record i cap avall que fa baixada!
Arribem a l'hotel per carregar bicis, una bona dutxa i a celebrar-ho amb un bon dinar i cava català. Però aviat arriba l'hora de marxar, ens queden molts quilómetres per arribar a Navàs, així que fem la foto finish de record i cap a casa.
Cal dir, que com sempre em gaudit d'un magnífic cap de setmana sota la inmillorable organització de la Colla pla i baixada i Colla de Súria, disfrutant d'uns paisatges impressionants, uns ports molt bonics de fer i uns companys 10.
Felicitats a tots els que hem participat aquest any amb l'Autocar Ciclista 2010.
una cronica espectacular com totes les que fas.
ResponEliminasegueix així.