Platja i bici

Quina combinació…
Platja i bici i pot ser una mica de vici....
El dissabte 3/07 vam fer una sortida d’aquelles per triomfar...
Aquí el grup a la platja de Sant Salvador


Ja feia dies que parlàvem d’anar amb bicicleta a la platja i així ho varem fer.
A les 6;15h ens varem trobar a la plaça Gaudi per afrontar aproximadament 135km. de ruta fins arribar a Coma-ruga, concretament a Sant Salvador, celebrar-ho amb un bon dinar i bany a la platja…. i.... va ser un “desmadre…”….


...Aquelles hores del matí, gairebé tothom dormint només ens sentim nosaltres xerrar i riure a la plaça, ben animats es dona el tret de sortida.


Marxem direcció Balsareny, anem xerrant, amb la fresqueta de primera hora del mati s’està genial. Arribant a Balsareny sona el telèfon del Sila; -el Pepillo s’ha adormint…ja ens estranyava que no vingués aquest paio… no se’n perd ni una.


(el Pepillo, el Sila i el Cata pedalaran fins a Igualada on giraran per tornar a Navàs ja que no venen fins la platja), doncs això que deia… sona el telèfon i li diem que anem direcció Súria, però no….! Ja comencem amb els dubtes… no cal anar a Súria, -i si anem directe cap a Santpedor-Manresa? -val, val, ens estalviarem els repaxons de Súria, de fet… la ruta es llarga i no cal…


En un plis tenim al Pepillo amb nosaltres.
Cap a Manresa falta gent… o no… arribem xerrant com cotilles amb la Rosa i la Mònica a Manresa i allà trobem un munt de ciclistes, (al matí amb la fresca i sense transit dona gust sortir), a la carretera de Vic divisem un “chaval” que coneixem, en Joan de BikeaPeu juntament amb altres ciclistes, els crits i salutacions em sembla que els escolten a tot Manresa....


Travessem Manresa i enfilem cap a Salelles-Odena-Igualada, allà el nostre Pro-Marcus pim-pam si podeu seguiu-me, comença a fotre canya i els demés que ens costa poc apuntar-nos… fem el que podem, ja ens anirem despenjant mes endavant....

Aquí foto de les quatre fémines.

Amb bon ritme i molt bon rotllo arribem a Igualada on el Pepillo, Sila i Cata giren cap a Navàs.
La resta fem uns quilómetres mes per arribar a esmorzar al restaurant-betzinera que hi ha passat Santa Maria de Miralles.
Allà comença el show…














Aquí entaulats ven esmorzat i després de riure d'alguna que altre fotografia...









I aquests tres que els hi passa?



Després de l’esmorzar toca pedalar, anem direcció Querol per una carretera preciosa, però fa molta calor.



El Curtichs ens diu que arribaran les ombres… si, si, … ens hi va una cervesa si no hi ha ombres, dons si!, hi ha ombres i de regal pla i baixada, quina delícia de carretera, maca, maca.

L’esmorzar a fet efecte…...ens han sortit mes cantautors a Navàs; el Marc i l’Abel comencen a cantar “El Mar” cançó de Manel; “tu i jo em sopat en bons restaurants….tu i jo em ballat a la llum d’un fanal…, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar …” i de sobte un altre cantant!... El Jordi Bertran de coro; “el mar, el mar…”, el show continuarà…

Aques parell es medeixen... jo soc mes alt que tu... no!, jo soc mes alt que tu...



Continuem cap a Santes Creus, Vila-rodona, Montferri (poblet molt petit on tenen un santuari preciós inspirat en les muntanyes de Montserrat), la ruta es molt maca (xapó Jordi!), la calor es mes intensa.


Agafem direcció Salomo-Bonastre i Roda de Bara on parem en una font a beure i remullar-nos (algú sembla que està resant a la verge… veure foto).



Ens a anat molt bé aquesta remullada ara només queda arribar a la nacional, agafar el desviament a Coma-ruga i vorejar el mar arribant a Sant Salvador. Una merescuda cervesa ens espera!, o dues o tres…, ja us ho explicaré mes endavant…


Ja olorem el mar; el mar, el mar, i ja el veiem! La platja està pela (aquelles hores perd tot el seu encant, son la 13h aprox.), parasols, gent per tot arreu. Estem apunt d’arribar al punt de trobada amb els familiars que han vingut a passar el dia, i ja els veiem que ens criden.


Entrem a la platja amb les bicicletes, fem la foto de record i cap al bar a fer el got.


A la terrasseta que em anant hem trobat una taula i dues cadires portades expressament pel Jordi B. i el Dani, ven ve a la seva mida, quin detall Curtichs!!
















No ens relaxem gaire que encara hem de pedalar uns quants metres fins la casa del Jordi i la Montse.
Ara si que ja hi som, quina “xavolita” que tenen aquest parell! Deu ni do tu!

La Montse que sap molt bé el que es fa, ha posat varies ampolles de xibeca al congelador, així que ataquem la nevera, agafem patates i olives i a continuar el show… fa calor, tenim set i el festival ha començat… les fotos ho diuen tot.
















El Dani i l'Abel molt contents.















Dani que passa aquí??














Brindis i mes brindis...




Mentre uns es dutxen, altres continuen atacant la nevera, llavors toca el relleu; en definitiva tothom arriba al mateix nivell d’alegria.


Es hora de dinar i fem dos torns, primer els nens petits i algun que altre no tan petit… i després els grans.


El menú consisteix en; pollastre a l’ast i patates, estan boníssims, això que....nosaltres esperàvem una fabulosa paella que ens havia de fer el Valen…!

Aquesta te la deixem passar Valen però la pròxima...., llavors, cafè, pastes i cava.


Però...sort que algú té la genial idea d’agafar la mànega d’aigua i començar a ruixar a tothom… si no encara hi seriem entaulats acabant amb tot el que hi hagués a la nevera (ni dues, ni tres, ni quatre cerveses, totes les que hi havia a la nevera, sort que érem molta colla!!)

La pluja d’aigua es la “guinda”, fem servir de tot; cubells, regadores, ampolles, gots, tot serveix per mullar-nos.










Ni la Rosa es pot escapar per sota la taula, tothom acabem xops.
A les fotos es pot comprovar uns quants atacs d'aigua...

















la Rosa no pot dir que ella "no ha estat..." i l'Abel, s'emporta el premi al mes..."c.." amb la mànega la va liar grossa...


































Tots xops.
Allà al mar, al mar, al mar… ens banyem, juguem amb la canalla i els ganàpies, i fins i tot gairebé enterrem al Curtichs (no sé si son pitjors els nens o els pares...)



















El dia està passant molt ràpid i de seguida son les 20h., toca retirar-se. Uns es queden a dormir a Sant Salvador i d’altres marxen cap a Navàs, quin dia tant intens i divertit.


Només dir que som una colla genial (i això que ens van faltar molts companys, llavors ja hagués estat impressionant), i que qualsevol sortida es un 10!