Abel, Albert, Adrià, Dani i Sílvia al mirador de Rupit
En Jordi l’ha tornat a fer... ha fet plans amb el diable per presentar-nos una altre ruta plena d’aventures, trialeres, pedres i uns paisatges meravellosos, tot això acompanyat d’una gastronomia i allotjaments de primera.Doncs si, tenint a les portes la Non-Stop Tracks del Diable vaig comentar amb l'Abel de fer la Tracks dels Volcans en 2 dies, més que res perquè no tenia més de 2...i com a entrenament per la Tracks, i ens hi vam apuntar. Al final se’ns van sumar el Dani (una prova de les que li agraden) i que també farà la Non-stop i l'Albert i l'Adrià que acabaven de fer la Tracks del Diable i no van poder evitar tornar a repetir ruta made in Jordi.
Així que els 5 fem els preparatius i ens plantem a Torelló el dissabte 21/05 a les 6;15h del matí. Allà ens trobem els Bikeapeu que van a fer un test per la Non-Stop, ens desitgem sort i fins la Non-Stop!, (ho fareu molt bé!).
Mentre acabem de preparar les bicis arriba el Jordi, ens explica una mica la ruta, quatre comentaris i fotem-li que se’ns farà tard!!
Sortida neutralitzada per Torelló, neutralitzada de debò, no com a la Non-stop de l’any passat que trèiem fum! Ens deixa al mateix lloc que la sortida de Tracks del Diable. Primera parada...meegggg... el gps del Dani (no veu res..)... un pipí...un popó..., al final ens acomiadem del Jordi, però ja en el primer tram ens equivoquem... El Jordi fa senyals amb els braços... ja la liarem... tornem a parar acabem d’ajustar temes al GPS i ara si!! per fi... som-hi.
El Dani al mirador de Rupit
Quina ruta ens hem trobat? Una meravella! paisatgística, molt exigent, pedregosa, trialera, técnica, una ruta que no és pot deixar escapar.
Pedalareu per boscos de fades, al voltant de volcans, descobrireu una esglesieta al ven mig del bosc, pujareu una calçada romana, visitareu pobles medievals com Santa Pau. Un petit país ple de contrastos, realment impressionant.
Nosaltres hem gaudit tot el que hem pogut!
**El primer dia tots estem frescos i molt motivats. El Dani ha foradat el pneumàtic en la primera baixada de pedres, ni el líquid pot tapar-ho, així que després d’una estona fent provatures decideix posar càmera.L'Abel abans d’arribar a Rupit s’ha blegat el turmell i no va gaire fi, l’animem però sembla que no ho té clar. A Rupit des del mirador ens fascinem amb el paisatge, fotos i baixada al poble. Allà esmorzem els entrepans que dúiem i abordem el forn de pa per menjar coca de xoco i cabell d’àngel boníssima!!! i uns cafetonets ben bons. Amb tan jalar no sé si podrem pedalar... Estem ben tips!
Encarem cap al Salt de Sallent amb unes vistes totalment diferents a la Tracks del Diable, però igual de boniques.
El Salt de Sallent
La calor comença a fer acte de presencia, sort que hem agafat un tros de carril bici d'Olot a Girona; quin descans! Però quina marxa! rodem molt ràpids per arribar a AMER. Des d’allà veiem l’església de Santa Brigida a dalt de tot del cim (ja ens ho ha dit el Jordi que haurem de pujar) doncs amunt! i quina calor... buah!... arribem a dalt i hi ha una colla que es tiren en parapent fem la xerrada, unes fotos i avall que fa baixada...
Aquí l'Abel ho decideix; ens deixa! ohhh.. quina llàstima perquè de cames no li falten!, sap molt greu però si no està bé el millor és deixar-ho per un altre cop.Llavors pujades de vertic, miradors espectaculars, i un ziga-zaga de camins, trialeres, res per avorrir-se....
Hem d’arribar a Castellfollit de la Roca, final d’etapa, però no arribem mai, passem per la rotonda que agafa la carretera principal a Castellfollit i el track ens envia en direcció contraria per un carril bici... ziga-zaga,ziga-zaga... Llavors carretera i quan ens pensem que ens envia directe a Castellfollit... regalet d’en Jordi!, corriol amunt , preciós per cert, però amunt...
Llavors planejar i anar fent, fins arribar a una pista estreta plena de basalts amb una fanguera... apa aquí! Quin festival…! Comença a fer-se fosc... arribarem de nit...
Per fi arribem a la carretera, amb unes precioses vistes de les cases de Castellfollit. Amb la poca claror que queda encara son més maques.
El track ens envia a l’esquerra... ens deu fer anar per sota... doncs si, passem per uns ponts preciosos i pujada per una calçada de pedres ben humida (amb compte de no patinar...)
.
Per fi Castellfollit de la Roca però no s'acaba aquí...
Un cop a Castellfollit, seguim el Track i ens fa sortir del poble. Pensem; -Ca la Paula deu ser una casa de turisme rural...?¿?, En la plena foscor ens envia a unes granges pel costat de la carretera antiga, agafem un corriol on no veiem absolutament res, ens fiquem en una casa per error i ens surten 2 gossos bordant com bojos... el meu cangueli és brutal... uix... em giro i marxo mentre el Dani els crida. Agafem un altre corriol a les fosques i ens porta directament a la carretera...ehhhhh?? ara si que no anem bé.
Travessem la carretera i truco al Jordi; -ei! Jordi que tal? estem a Castellfollit però ens hem perdut...jjj... el track ens ha enviat a la carretera.... Ens indica on anar i arribem a Ca la Paula! al•leluiaaaa, jjjj... una dutxeta ràpida i un bon sopar regeneratiu!!! 21:45h...
L'Adrià no és troba gens bé, li fa mal la panxa i no pot sopar. Els altres sopem fort per demà afrontar el pitjor... ja ens ho trobarem.
**El diumenge ens llevem amb energia i amb ganes de pedalar tenim tot el dia per davant. L'Adrià ho ha decidit no s’acaba de trobar bé, tampoc va sopar i prefereix no sortir. Una llàstima perquè està fort el nanu i té cap per fer-ho.
Així que l'Albert, el Dani i jo preparem bicis i som-hi!
Fem un corriolet, una mica de pista ràpida i de seguida comença a pujar un corriol guapíssim, quin ens va fotre.... amunt i amunt, a caminar s’ha dit! No para de pujar, el paisatge es preciós, el bosc està humit, passem per prats verds amb unes vistes espectaculars, ja comencem a trepitjar pedra volcànica, corriols que ens fan travessar la riera i més Prats.
El Dani i l'Albert en la primera pujada del matí..
Infla fort Albert
Arribem a Olot i decidim que pararem a esmorcar algun lloc, els primers quilometres s’han fet llargs i necessitem carregar piles. Al costat d’un parc, en una cafeteria, ens mengem uns entrepans de truita i pernil, cafè i xocolata i ja podem seguir! Un avi molt divertit és mira les nostres bicis, diu que ell n’havia tingut quan era jove, res a veure amb les d’ara,.. diu... i ens recomana que ens comprem unes amb motor... va a ser que no...
Encarem direcció la Fageda d’en Jordà, tela el que ens espera... Primer arribem al Volcà Croscat just quan arriba un autocar de turistes francesos. Ens donem pressa per fer-nos la foto abans no ens envaeixin! Que bonic!
Seguim per pistes rodadores fins que comença a picar, i com pica... amunt, amunt, ... recordo que el Jordi ens va dir que s’havia de pujar a una església que el primer que arriba toca la campana... el Dani arriba primer, of course! però la toquem tots tres junts! 3 cops.
Jo gairebé m'ofego amb la cadena de la campana... quina pujada!
Però això no acaba aquí... corriol de baixada per tornar a pujar! Al final una pista ràpida que ens porta al Salt de Can Batlle, quina preciositat! no parem gens... quina llàstima, han de passar els qm. que al matí hem fet tan lents.
Arribem a Santa Pau on decidim dinar en una terrasseta. Ben dinat comença a ploure...uix...va fent xirimiri. L’Albert ha hagut d’anar inflant la roda de tant en tant durant el mati, així que aprofitant que estem parats decideix canviar la càmera.
A mi em ve la son... m’estiro (mal fet!) i tanco els ulls, les gotetes de pluja regalimen per la cornisa d’una casa i em piquen a la cara, que agradable.
Decideixo aixecar-me i obrir els ulls si no, no podré engegar.
Mentrestant el Dani i l'Albert van fent feina, m'arrepenjo el cap al braç i m’adormo un altre cop... sento el Dani que em parla... em ve el riure però se’m tanquen els ulls.... Al final em revifo! no tinc més remei...
A santa Pau abans de fer la dormideta..
Altre cop direcció la Fageda d’en Jordà, agafem corriols de pujada plens d’excursionistes que ens posen pressió..; -va noia, vinga valenta!, -va nois, -un peu, dos peus, quatre... estic cansada si sabéssiu el que portem a sobre i el que encara ens queda...jjj... però sempre amb bon humor! que no falti!
Anem pujant i pujant fins arribar a l’ermita de Sant Martí del Corb, quina preciositat!! Quan arribo a dalt un ohhhhhhh... pixapí se m’escapa, com pot haver aquella Ermita tan preciosa allà al ben mig del bosc? Fotos i avall, bé avall... quina fanguera per favor!! a peu… amb uns totxos de fang que no podem ni caminar, aconseguim netejar una mica i avall per un corriol molt xulo. 
El Dani a Sant Martí del Corb
Fanguera..
Fa estona que vaig pensant en la calçada Romana, ja m’he fet a la ideia que aquells 4qm. els faré a peu i cap problema. Quan començo a veure el cartell de les Preses, sé que ho tenim a prop.
Camí Ral d'Olot a Vic, apa som-hi! amb el cel una mica ennegrit posem xip pujada i amunt. Al principi podem pedalar una mica, llavors la pujada és converteix en una paret, acabant trepitjant molta pedra arrodonida i humida on hem d’anar en compte en no patinar. Cap problema, hem vingut això, no? ja sabíem que el Jordi en prepararia una ruta de les bones... així que a pujar.
El Dani va cridant; -Moooolt bé!!! ja ho tenim... crec que des de que hem començat a pujar, jjj i ja ho tenim?? A mi em ve el riure...no sé l'Albert com s’ho agafa...Jo em peto! De tant en tant li dic;. -Daniiiii!!!, tu també ho fas molt bé, ehhhh? i així anar pujant. Tan ens fa el que pugi, tant ens fa l’hora que és, estem allà.
Quan ens queda poc pel final trobem una banyera de pedra (recordo que el Jordi ens va dir que un dia de molta calor si van ficar a dins...quina enveja, ja ens hagués agradat fer-ho però no teníem temps..jjj...) el Dani aprofita per fer-nos unes fotos, i ja a dalt de tot, felicitacions als tres i a menjar que tenim una gana!
Avall que fa baixada i sen's fa tard! Ja només queden els corriols de la Tracks del Diable de baixada molt entretinguts i l’arribada a Torelló!! Oeoeoeooe... 21:15h telaaaa...
Calçada Romana
Arribem al cau del diable Jordi i el felicitem per tan fantàstica ruta, estem molt contents d’haver-la fet i gaudit a la nostre manera.
I que mes dir? doncs que vingueu a fer-la. Si vau gaudir amb Tracks del Diable, la Tracks dels Volcans us encantarà, sempre amb l’exigència d’en Jordi i sense deixar l’essència d’aventura i com enriquir-nos de les nostres contrades, del nostre país.
Quines opcions teniu?La podeu fer en 2 dies si us voleu fotre tralla, però ja veieu quines hores d’arribar…. Crec que el millor és fer-la en varis dies, cadascú dintre el seu nivell, esculliu bé ja que val molt la pena assaborir els paisatges, pobles i gastronomia a cada pas.
**Finalment donar les gràcies als meus compis; un 10!!
El Dani i l’Albert; forts, patidors i amb gran humor, bàsic en aquestes aventures.
I l’Abel i l’Adrià, una llàstima que per problemes físics ens deixessin, ja que de cames no els hi falten!
I un especial agraïment a en Jordi, un diable amb ales d’àngel. Un tiu genial que gaudeix del que fa i sap transmetre-ho i que ens ha atès en tot moment com sempre.
Moltes gràcies Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada