Els trialeros de Navàs diuen:

Rius de fang, trons i pedra... així ens ha rebut aquest any el Diable a la Tracks Non-stop.

Sortida

Preparatius..

**Aquest any arribem molt motivats i amb els deures mig fets o això em pensava… més que ven fets!
L’any passat vam fer les Brevets i altres sortides que aquest any no, però hem passat la revisió amb els 100qm. de camins de les Guilleries i la Tracks dels Volcans en 2 etapes, estem preparats per afrontar la Tracks, ni molt ni poc, però el suficient per tenir paciència, cames i bon humor per acabar la Tracks si tot va bé...
Així que el divendres 3/06 anem cap a Torelló la Rosa, el Dani i jo amb el cuquet a la panxa i unes ganes tremendes de començar.
A Torelló moltes cares conegudes que repeteixen aventura i el bon humor de l’organització. El breafing de la mà del Jordi i aviat a sopar i a dormir que toca llevar-nos d’hora.

"feliz como una perdiz" així és l'Ada, la primera noia.

Bikeapeu power

Dissabte a les 6h. tots sota l’arc, nervis i moltes ganes de pedalar. Sortida neutralitzada (aquest any si!) i a pedalar!

Agafem un bon ritme, la frescor del dia promet, res a veure amb la calor de l’any passat; -recordo que al control de pixanúvies ja anava prou malament, no de cames, si no de la calor. Aquest mateix control aquest any hi ha el Paco i l'Alba, quina alegria veure’ls! i arribar en tant bones condicions encara més, això pinta molt bé, -podriem baixar temps...? (el pitjor encara ha d'arribar...) Ens acomiadem del Paco i l'Alba i a pedalar!

Els quilómetres van passant i tot bé…, arribem al control de la Vinyeta just abans de la "cuesta de la muerte" on dues noies molt simpàtiques ens donen l’última empenta i amunt. Hi ha trossos de la pujada enporlanat i es pot pujar millor que l’any passat. Arribem a dalt, quin descans!
Les sensacions són molt diferents a l’any passat, recordo quan vaig arribar a dalt, mig marejada i prou esgotada, aquest any arribo amb empremta, la temperatura és genial!

En Litus i en Guille dels Bikeapeu i la Betty d'assistència

Quilómetres que passen…, records que em venen…, em sento molt bé. L’any passat vaig tenir molts moments de globu, borrosos... però aquest any és molt diferent, i tant diferent...el que està a punt d’arribar...

Arribem al control de Vidrà on hi ha una colla de l’organització que ens ajuden en tot; oli a les cadenes mentre mengem alguna cosa i molt bon humor. Seguim direcció Sta Maria de Besora, el dinar està per arribar! mmmm... quina gana.
Anem fent camí..., fins que el cel es comença a tapar just quan hem parat a fer un pipí. Apa aquí! cau pedra, pluja a dojo, trons, llampecs, comencem a pedalar i el terreny es converteix en un riu, les fangueres ens juguen males passades, el Dani te varies patinades i acaba de peus dins d’una, jo també, però encara tenim humor…
El vent i el fred ens està encongint, estem absolutament xops i glaçats, no ho veig gens clar això, el cel està molt tapat.
L’última baixada abans de Sta.Maria és perillosa i les meves mans s’enrampen. No m’havia passat mai, sembla que hi tingui corrent, em va dels canells fins les puntes dels dits, no puc gairebé frenar, tremolo sencera… El Dani està glaçat també, em va informant del que queda i em va esperant. Arribar a Sta. Maria de Besora és fa molt dur,no queden gaires quilómetres, però passen lents. Per fi arribem.

Tothom ens ajuda, l’alcalde del poble ha portat calefactors, fins i tot ens diu si volem que ens ruixi amb aigua calenta,-que és foll!.
Estem xops i no podem parar de tremolar, el cel està tapat, això no te pinta de canviar. Prenem la decisió de no continuar, sabem que venim a patir en aquesta prova i l’any passat ho vam comprovar amb la calor, però en aquelles condicions no. Hi ha més gent que ha abandonat abans que nosaltres i un parell més que estan allà que tampoc continuen.

Li diem al Jordi que no continuem i al cap d’un moment ens diu que tanquen cursa, que tenen a un noi amb hipotèrmia al control d'Alpens. Després ens assabentem que els 4 caps de cursa han decidit per ells mateixos tancar la cursa ja que les condicions eren impossibles. “ Sàvia decisió!” que es diria en aquests casos, nosaltres també la vam prendre.

Però la historia continua………
Al control d'Alpens hi tenim la Mònica i la Rosa, quines dones, mare meva! Ha estat un dels controls clau de la cursa;

-Ha arribat un noi amb la bici amb el fre de darrera espatllat i ha avisat que hi ha un noi a dalt la Tremolosa tancat a un cobert que no es pot moure de fred i s’ha desmaiat un parell de vegades. La Mònica truca al Jordi per gestionar el “salvament”. Mentrestant el noi que ha donat l’alerta decideix que abandona però la nostre Noe li ofereix la seva bici perquè continuï i es llença a la piscina (mai millor dit… la piscina…) –marxa…. (llavors ens explica que a Sta. Eulària li diuen que s’ha tancat cursa i dona les gràcies perquè allò era impracticable!!)
Es en aquest moment quan el Jordi ens diu que marxa a buscar un noi a la Tremolosa amb símptomes d’hipotèrmia.

A la Tremolosa, passa un altre biker que aconsegueix que sigui com sigui aquell noi continuï fins al control a prop d’Alpens. Quan arriba el noi està esgotat, i la Mònica busca una casa per portar-lo, que entri en calor i es recuperi. Allà comença a revifar després de l’ajuda de la Mònica i un altre biker que ha quedat també allà glaçat, sort!, però quin susto tots plegats.
La Rosa mentrestant al control amb un paraigües sota la pluja va informant als corredors que arriben que la cursa està tancada i que vagin a la Fonda d’Alpens que allà els recollirà l’organització.

*******Quin paper han hagut de fer les meves amigues, quina organització! un 10 a tots.

El Dani i jo mentrestant…, al cobert de Sta. Maria ens recuperem del fred. L’assistència dels companys de Bikeapeu ha estat tot un gest de companyerisme. La Betty m’ha deixat el seu propi jersei i el xubasquero que duia i al Dani el P.C. li ha deixat un maillot sec. Moltes gràcies de tot cor!
El Litus i el Guille han arribat també i s’han pogut canviar, també decideixen no continuar.
Arriba l'Anna del Btt Garraf amb molta energia! Te ganes de continuar, (com a tots ens hagués agradat) però no pot ser. I van arribant altres bikers, entre ells l'Aida i el Josep Chavarria que ja havien decidit no continuar.
Fem petar la xerrada, amb molt bon humor! això sempre!, intentem entrar en calor tots apinyant-nos als mini-calefactors…
A fora no para de ploure, vent... el diable ha llençat tota la seva força.

L’organització fa un gran desplegament de cotxes per recollir gent de tot arreu, a nosaltres ens porta la Mireia fins Torelló, moltes gràcies! ets un solet!!

Els dos dimonis... En Jordi i en Jurassik

Al pavelló anem arribant tots com pollets, una dutxeta moooolt calenta i el retrobament de tots per explicar l’experiència.
I quina experiència!!, tothom ha viscut la seva aventura i segur que ningú oblidarà mai aquest dia.

…..I ja només em queden els agraïments;
Donar les gràcies a l’organització per la feina feta, com sempre excel•lent!
A la Rosa i la Mònica (que tela el que van viure..) per ser les meves amigues incondicionals i fer un gran treball!.
Al Paco i l'Alba per estar allà al control de Pixanúvies i atendre’ns tan bé.
Als Bikeapeu pels ànims i la gran assistència.
Al Dani per tornar a compartir aventura amb mi i fer fàcil el que és difícil...

A l’Ada, Santi, Noe, Jaume, Bikeapeu, Miki, Cristian, Guillem…etc… I a tots els companys que allà ens hi vam trobar per compartir aquesta aventura i fer que aquest dia sigui molt especial i una festa de la BTT.

Podi compartit!

Enhorabona a tots els participants, tots som guanyadors, tots estem a dalt aquell podi compartit.
L’any que ve més…, més infern…., el diable ens te hipnotitzats i allà hi serem per plantar-li cara una vegada més!