L’any passat ens vam trobar a l’Elvis fent els ports a França, fa uns dies vam conèixer a la PepiHeidi a través del blog dels trialerus, i el cap de setmana del 18 i 19 de Juny vam conèixer a la Campanilla i la Rana Gustavo “el reportero mas dixaraxero de Barrio Sesamo”.Quin personal tenim…
Un any més i ja van 10!, ens hem trobat una bona colla de ciclistes per pedalar per l’Aragó, l’Aquitania al sud-oest de França i Navarra, amb la immillorable organització de la Colla pla i baixada Alt Llobregat i Colla de Súria. 
**El dissabte tots a punt a les 5h. de matí per marxar direcció Villanúa a l’Aragó, aquest any coincidim amb la mítica Quebrantahuesos, però quan nosaltres comencem ells ja hauran marxat. Quan estem a punt d’arribar veien algun ciclista amb dorsal (potser han sortit tard..) altres que venen en direcció contraria… i comencem a trobar retenció de cotxes. Estem just a la cua de la marxa fins que arribem a Villanúa que podem aparcar i començar el nostre ritual; treure bicis, esmorzar i començar!. Ara si!
Comencem a pujar el Somport i llavors sabem perquè alguns ciclistes deuen haver girat… bufa molt vent, però nosaltres no tenim pressa, es farà més dur però tenim tot el dia per gaudir de la zona i de la sortida. I així anem fent.., en alguns punts encara hi han espectadors de la QH. i aprofitem aquell moment per sentir-nos part de la marxa, ens animen! –però que no ho sabeu?? Es la segona volta…. –ai va Patxi! Mira que grupito!!!
Coronem Somport 1640m, fa prou fred a dalt.. sort que tenim la furgo de suport amb roba i així ens abriguem… la baixada ens esperar, un dels moments més agradables… Reagrupació i torna a pujar Col d’Houratate 1000m. preciós aquest portet. Ens sorprenen varis ramats d’ovelles, companyes d’altres anys, on es habitual trobar-les absortes en el seu menjar.
Tornem a baixar alegrement per coronar Col de Labays 1351m. un altre portet preciós.
Aquí la boira fa acte de presencia, fa fred.. però es hora de dinar i no trigarem a agafar caloreta…
Tupers amb arròs, pasta, fruites variades, Vi, cervesa, de tot… Crec que ja comencem agafar color…
I els postres? Quan gairebé sembla que el fred està a punt de guanyar-nos la partida i alguns fins i tot van tapats amb mantes i llençols…l’Andreu ens crida; -cocaaaaaaaaa!!!, xocolataaa!!
“como abejas a la miel…” derrapem més que pedalem, fins agafar amb delicadesa aquell tros meravellós de coca de poma, esponjós, suau, deliciós, acompanyant de la sempre impressionant xocolata i regat amb Moscatell de la terra. IM-PRE-SIO-NANT!! Gràcies Quicu!! Gràcies colla de Súria es el moment més deliciós del cap de setmana.
Ara si que ja podem anar-hi, ara si que hem recuperat la temperatura.
Gaudim d’una merescuda baixada fins arribar a Montory 270m. poble on dormirem.
Quin dia més ben aprofitat! Ha estat fantàstic.
L’hotel és preciós, envoltat de les muntanyes verdes dels Pirineus, semblen de vellut i el poblet petit i coquetó. En un tres i no res ja l’hem visitat però de diversió no ens ha faltat; fotos i bromes a dojo.
Es en aquest moment quan alguns dels companys coneixen a la Campanilla (cèlebre fada dels contes del Peter Pan)… però… és en realitat aquesta Campanilla? Crec que hi ha alguns que han quedat meravellats pels atributs exposats a la finestra de l’hotel del “Campanilla”…
El sopar boníssim!! per uns…., estrany…per altres…
La sopa amb “tropezones” ens ha agradat molt, sobretot al Jordi. Ens han portat una amanida boníssima!! -Que és? ronyó, llengua, fetge…, de mono? … no de mono, no… de mona! Estava prou bona, l’amanida? o la mona??...
I els espaguetis amb pollastre un bon coixí per l’endemà.
I l’endemà…. Llevar-se d’hora, esmorzar i sortida direcció Larrau.
Quin matí més bonic, el dia pinta genial! Bona temperatura, bons paisatges, bona companyia.
Desde el primer moment ja es comença a pedalar amb força, els capdavanters tenen ganes, el grupet va compactat. La força del Fenoy i el Fran es deixa veure ràpidament, fort a davant es va avançant. El Pepillo-PepiHeidi tiba fort acompanyat del seu company d’aquest any un jove Àlex amb moltes ganes de donar guerra. El Pep es va col•locant al capdavant fent un grupet fort i constant.
Quan gairebé estem a punt de coronar el coll d’Erroymendi 1350m; dur, molt dur… veig el Jordi.C. i pedalem fort per atrapar-lo, en el mateix moment ens atrapa el Dani, aquest ja no em sorprèn, no podia ser un altre, només podia ser ell; la Rana Gustavo, “el reportero mas dixaraxero de Barrio Sesamo!” , amb una BTT de més de 15kg. i amb slips, encara ens atrapa abans d’arribar l’Erroymendi per fer-nos unes fotografies precioses. Gracies!! és un luxe tenir al Dani, tot queda fotografiat, de tot queda constància, bé de tot…menys del Campanilla…..
Li dic al meu compi que encara ens queda el final del Larrau, les precioses ferradures, però abans un descansillo. Uns plans magnífics per rodar ràpid i donar-li embranzida al Jordi per tornar-me atrapar… pillin! si no arriba a ser pel Farras…
L’últim tram del Larrau fantàstic, anem parlant amb el meu compi, ens passa el Farras (sempre m’acaba atrapant al final dels ports…), el Dani em torna atrapar!, foto finísh i coronem! Ole quin port mes guapo, les fotos ho diuen tot.
El Dani no en té prou i baixa 2 cops més a tirar fotos i acompanyar gent, toma moreno! I així van pujant tots fins trobar-nos tots plegats sota el cartell de Navarra, genial!
Llavors baixada trepidant fins tornar a pujar 4qm.al Alto de Laza 1129m.(encara hi ha pals, destrals, ganivets...) i ja pla i baixada fins Isaba 815m. poblet molt bonic on hem pogut gaudir d’unes magnífiques instal•lacions esportives.
I per acabar de rematar-ho, un bon dinar amb cava i Mones! on comentar les batalletes. “Caxondeu del bo” i carretera i manta que ens queden uns quants qm. d’autocar.
Una vegada més hem gaudit d’un magnífic cap de setmana de bicicleta, paisatges i amics, aquest any el 10è, que aviat es diu!, esperem poguer-ho fer molts anys més.
Comencem a pujar el Somport i llavors sabem perquè alguns ciclistes deuen haver girat… bufa molt vent, però nosaltres no tenim pressa, es farà més dur però tenim tot el dia per gaudir de la zona i de la sortida. I així anem fent.., en alguns punts encara hi han espectadors de la QH. i aprofitem aquell moment per sentir-nos part de la marxa, ens animen! –però que no ho sabeu?? Es la segona volta…. –ai va Patxi! Mira que grupito!!!Coronem Somport 1640m, fa prou fred a dalt.. sort que tenim la furgo de suport amb roba i així ens abriguem… la baixada ens esperar, un dels moments més agradables… Reagrupació i torna a pujar Col d’Houratate 1000m. preciós aquest portet. Ens sorprenen varis ramats d’ovelles, companyes d’altres anys, on es habitual trobar-les absortes en el seu menjar.Tornem a baixar alegrement per coronar Col de Labays 1351m. un altre portet preciós.Aquí la boira fa acte de presencia, fa fred.. però es hora de dinar i no trigarem a agafar caloreta…
Tupers amb arròs, pasta, fruites variades, Vi, cervesa, de tot… Crec que ja comencem agafar color…I els postres? Quan gairebé sembla que el fred està a punt de guanyar-nos la partida i alguns fins i tot van tapats amb mantes i llençols…l’Andreu ens crida; -cocaaaaaaaaa!!!, xocolataaa!!
“como abejas a la miel…” derrapem més que pedalem, fins agafar amb delicadesa aquell tros meravellós de coca de poma, esponjós, suau, deliciós, acompanyant de la sempre impressionant xocolata i regat amb Moscatell de la terra. IM-PRE-SIO-NANT!! Gràcies Quicu!! Gràcies colla de Súria es el moment més deliciós del cap de setmana.Ara si que ja podem anar-hi, ara si que hem recuperat la temperatura.
Gaudim d’una merescuda baixada fins arribar a Montory 270m. poble on dormirem.
Quin dia més ben aprofitat! Ha estat fantàstic.
L’hotel és preciós, envoltat de les muntanyes verdes dels Pirineus, semblen de vellut i el poblet petit i coquetó. En un tres i no res ja l’hem visitat però de diversió no ens ha faltat; fotos i bromes a dojo.
Es en aquest moment quan alguns dels companys coneixen a la Campanilla (cèlebre fada dels contes del Peter Pan)… però… és en realitat aquesta Campanilla? Crec que hi ha alguns que han quedat meravellats pels atributs exposats a la finestra de l’hotel del “Campanilla”…
El sopar boníssim!! per uns…., estrany…per altres…
La sopa amb “tropezones” ens ha agradat molt, sobretot al Jordi. Ens han portat una amanida boníssima!! -Que és? ronyó, llengua, fetge…, de mono? … no de mono, no… de mona! Estava prou bona, l’amanida? o la mona??...
I els espaguetis amb pollastre un bon coixí per l’endemà.
I l’endemà…. Llevar-se d’hora, esmorzar i sortida direcció Larrau.Quin matí més bonic, el dia pinta genial! Bona temperatura, bons paisatges, bona companyia.
Desde el primer moment ja es comença a pedalar amb força, els capdavanters tenen ganes, el grupet va compactat. La força del Fenoy i el Fran es deixa veure ràpidament, fort a davant es va avançant. El Pepillo-PepiHeidi tiba fort acompanyat del seu company d’aquest any un jove Àlex amb moltes ganes de donar guerra. El Pep es va col•locant al capdavant fent un grupet fort i constant.Quan gairebé estem a punt de coronar el coll d’Erroymendi 1350m; dur, molt dur… veig el Jordi.C. i pedalem fort per atrapar-lo, en el mateix moment ens atrapa el Dani, aquest ja no em sorprèn, no podia ser un altre, només podia ser ell; la Rana Gustavo, “el reportero mas dixaraxero de Barrio Sesamo!” , amb una BTT de més de 15kg. i amb slips, encara ens atrapa abans d’arribar l’Erroymendi per fer-nos unes fotografies precioses. Gracies!! és un luxe tenir al Dani, tot queda fotografiat, de tot queda constància, bé de tot…menys del Campanilla…..Li dic al meu compi que encara ens queda el final del Larrau, les precioses ferradures, però abans un descansillo. Uns plans magnífics per rodar ràpid i donar-li embranzida al Jordi per tornar-me atrapar… pillin! si no arriba a ser pel Farras…
L’últim tram del Larrau fantàstic, anem parlant amb el meu compi, ens passa el Farras (sempre m’acaba atrapant al final dels ports…), el Dani em torna atrapar!, foto finísh i coronem! Ole quin port mes guapo, les fotos ho diuen tot.
El Dani no en té prou i baixa 2 cops més a tirar fotos i acompanyar gent, toma moreno! I així van pujant tots fins trobar-nos tots plegats sota el cartell de Navarra, genial! Llavors baixada trepidant fins tornar a pujar 4qm.al Alto de Laza 1129m.(encara hi ha pals, destrals, ganivets...) i ja pla i baixada fins Isaba 815m. poblet molt bonic on hem pogut gaudir d’unes magnífiques instal•lacions esportives.I per acabar de rematar-ho, un bon dinar amb cava i Mones! on comentar les batalletes. “Caxondeu del bo” i carretera i manta que ens queden uns quants qm. d’autocar.
Una vegada més hem gaudit d’un magnífic cap de setmana de bicicleta, paisatges i amics, aquest any el 10è, que aviat es diu!, esperem poguer-ho fer molts anys més.
Felicitats a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada